Al barri hi ha vidilla social. (La pandèmia no ho aturarà)
Molta gent a qui agrada passejar entre camps, passa pel nostre barri. El cementeri, el carril bici, la rotonda, els camins entre els horts... qualsevol hora és bona per fer una mica d’exercici, per desconnectar, per parlar tot trencant la rutina del dia a dia estressant. Qualsevol època de l’any és bona per gaudir dels verds, dels marrons, dels cavallons, de les flors i de les plantes que creixen en els cultius mediterranis que tenim tan a prop i que, ara com ara, formen part d’una zona protegida. Tan de bo siga sempre així.
També tenim alguns locals de restauració per fer un refresc, unes tapetes, un dinaret o soparet i fins i tot per encomanar menjar preparat per emportar. Qui de vosaltres no ha fet alguna paradeta a la terrassa del Canari?
Un parell de detalls en relació al bar El Canari, que potser no tots coneixeu
1.
Fa relativament poc temps ha
canviat de mans. Desitgem molta sort als nous propietaris; ja sabem que fan uns
arrossos molt bons.
2.
Volem recordar les delicioses
tapes de l’antic Canari: uns quants premis a la millor tapa dels
concorregudíssims Picanyams quedaran en el bon record de tots aquells que les
vam degustar una i una altra vegada: Burguer Tejana, Minixivito Canari, Canario Completo i Terra i
Mar foren les agraciades.
3. Aquesta és una informació històrica de debò: sabeu el perquè del nom “El Canari”? Conta una veïna del barri, una d’aquelles veïnes que té el bagul de la memòria ple de records de fa un muntó d’anys, que la seua besàvia o rebesàvia, pujava a les branques de la figuera a collir figues tot cantant. I ho feia tan i tan bé que els que la sentien comparaven el seu art amb el cant d’un canari. Que bonic, no?
Algunes imatges del passat un poc recent:
