Ben prompte farà 28 anys que vivim a Picanya, el que considerem des de ja fa temps, el nostre poble. Vam decidir viure-hi (el vam escollir el meu marit i jo) després de buscar vivenda als voltants de València. Ens van captivar els carrers plens d’arbres i els parcs, de plantes i flors. A nosaltres ens apassiona la natura i tenir l’opció de viure en un poble que la cuida i la valora ens va semblar un regal.
Sempre hem posat verd allà on hem viscut a Picanya: el balcó del nostre piset de la plaça Espanya, estava arrebossat de plantes i flors i en gaudíem a diari. Més tard, la nostra casa del carrer Vent de Ponent es va anar omplint de natura: un cirerer, una morera, arbustos, plantes aromàtiques, herba ben fresca, una palmera al pati... tot de plantes i flors que cuidàvem dia rere dia. També en teníem a l’arbre de la vorera, que porta el nom del nostre tercer fill. Molts veïns i veïnes feien el mateix: el carrer és molt més atractiu així.
En un futur no molt llunyà viurem en una casa restaurada del barri de la Farola (Barri del cementeri), amb un pati interior on continuarem plantant i regant, gaudint del verd i dels mils colors de les flors.
Sempre hem contribuït a fer d’aquest planeta un espai de vida més verd, més bonic i més saludable. I així, amb aquests valors (entre d’altres), han crescut els nostres tres fills.
Ara vivim a un carrer més cèntric i una de les primeres coses que vam
fer en arribar-hi va ser guarnir el baladre que tenim davant de la porta (vivim
a la planta baixa) amb unes grans pedres i moltes plantes. Ens vam mudar a la
nostra nova casa després del confinament. Les vam fer créixer regant-les al
llarg de tot l’estiu. I ens agradava
veure-les cada dia en entrar i eixir de casa. Molt sovint netejàvem els papers
que s’hi acumulaven, o les puntes de cigarreta. També hi vam posar escorça de
pi (de la casa del poble, Jarafuel) per tal que la humitat s’hi mantinguera
millor. A més pensàvem que seria bonic veure com altres veïns i veïnes s’animaven
a fer el mateix i que potser algun dia el carrer seria més verd i més florit.
De fet dos arbres més del mateix carrer tenien plantes ben boniques.
Les nostres pedres i plantes han estat llevades (desconeixem si s’han col·locat
en algun altre espai i ens dol perquè no eren unes pedres i unes plantes
qualsevols) i en el seu lloc hi ha un paviment rígid de pedretes blanques
diminutes. No tenim fotos de com estava el “nostre” arbre abans del canvi,
perquè mai vam pensar que ens haguera fet falta. Però, sincerament (i estem
convençuts que qualsevol compartiria aquesta apreciació), tal com el teníem era
molt més bonic, molt més natural i molt més ecològic que el paviment actual.
Demanem poder tornar a posar plantes al peu del baladre del davant de casa nostra i decorar-lo de manera que no perjudique a res ni a ningú. Probablement fent uns forats en el paviment blanc seria suficient per tal que les noves plantes puguen créixer ufanoses (no volem posar cossiols, no és el mateix). La nostra demanda la plantegem no com un caprici individual, sinó com una opció per al veïnat de tot poble, per tal de poder contribuir entre tots a millorar la cara dels nostres carrers, de la nostra vil·la, també dels carrer on encara no és tan habitual com en d’altres.
Desitgem que la nostra demanda siga atesa.
No tenim cap dubte que així serà, ja que sabem del cert que el nostre ajuntament atén les demandes raonables i ho sabem de primera mà, ja que fa ben poquet vam veure satisfet el nostre sol·licitud que hi haguera un aparcament de bicis prop de la nostra casa. Quan els valors de les institucions tenen en compte i s’acosten als dels ciutadans, els resultats són satisfactoris per a tots. Aprofitem l’avinentesa, doncs, per agrair la col·locació de la barra per aparcar bicicletes a l’Avinguda Santa Maria del Puig.
Atentament,
Mar Sauret
